Evol

Classé parmi les plus beaux villages de France


Patrimoni industrial / Patrimoni immaterial

El Llosers (pissarra)

 

"La pissarra podría ser una gran font d'ingressos per al país. Només falta el camí que permeti als camions arribar al lloc de l’explotació.

L’explotació de la pissarra és molt antic a Evol. Pierre Favre Evol i el seu fill van obtenir al juny de 1223, el dret d'extreure pissarra dels llosers de Celrà i Guixà.

En 1540 Louis Oliba "loserius loci Evol" (lloc de pissarra d’Evol) va vendre la llosa localment a un preu de 5 sols. El 1738 es venía a 13 sols 4 deniers, equivalent a 2 francs de l’antiga monbeda. (Olette Evol-la Garrotxes, Abbot LLOPET, 1961)

El lloser d’ Evol

A la fi del segle XIX i principis del segle XX, els ramaders d’ Evol complementaven els seus ingressos amb l'explotació de pissarra. Es tractava de petites pedreres, per explotar les vetes superficials, durant el temps lliure de l'hivern i la primavera.

En vigílies de la Gran Guerra, de deu a dotze llosers van ser explotades, sobretot a la Garriga del Castell i del Roc dels Moros. Les lloses utilitzades per a la construcció a l'Alt Conflent surtien molt sovint de les pedreres d’Evol.

"En les millors condicions, un equip de dos homes fabricaven durant un día una "cana” de pissarra: cincelades amb cantons i masses, talladles amb martells especials. La "cana” és un quadrat de dos metres per dos, les pissarres eren col·locades una al costat de l'altre.

"J. Becat La vallée d’Evol, revue Conflent nº 67, 1974

L'explotació de la pissarra es va reduir dràsticament després de les guerres mundials. L’any de 2009 es tornar a obrir una pedrera que s’explota de manera artesanal.

 

El Roc dels Moros

A l'altre costat del riu, el Roc dels Moros, està curiosament envoltat de molts murs de pedra seca. Segons la tradició popular, els "moros" havien construït un castell, encara que no hi ha cap vestigi de la fortificació.

"Sembla que la presència musulmana al nord dels Pirineus al segle VIII, aixi com les moltes incursions sagnants perpetrades més tard pels invasors àrabs, han deixat una marca indeleble en la memòria col·lectiva. El Moro odiat, l’enemic jurat, ha acabat per convertirse en un ser de formidable poder, de força hercúlea, un gegant capaç de les mes grans gestes i en un constructor fora del normal”. Histoires de pierres, légendes d’ici, Agence méditerranéenne de l’environnemnet, Association de développement économique du Cantobn d’Olette, 1998.