Evol

Classé parmi les plus beaux villages de France


Les terres d’Èvol, confiscades al vescomte de Conflent, són cedides el 957 pel comte de Cerdanya Sunifred II a l’abadia de Santa Maria de Ripoll, abans de ser restituïdes. Abans del 1230, pertanyen a Bernat I de Llo (d’Alion), i desprès al seu fill Bernat II, mort a la foguera de la Inquisició el 1258. El rei Jaume II de Catalunya-Aragó nomena el seu descendent Guillem I de So senyor d’Èvol, que fa construir el 1260 el castell feudal, prop de nova línia de frontera amb el regne de França (tractat de Corbeil el 1258).

El castell, edificat sobre un contrafort del Mont Coronat, té forma de quadrilàter d’uns 40 m de costat, amb una torre rodona a cada angle i una torre mestra rodona al mig de la muralla nord. L’edifici d’habitació ocupava la muralla oest i disposava de tres sales comunicants. Les muralles est i oest comportaven una poterna, amb una entrada principal a la muralla meridional. A l’oest hi ha una terrassa exterior, la Miranda, dominant la vall. Existia un pis superior al nivell del camí de ronda.

La senyoria d’Èvol fou erigida en vescomtat el 1335. Poc després, el 1343, el vescomte Joan de So fa edificar un nou castell prop d’Oleta (la Bastida), que serà la seva residència. L’antic castell només té una petita guarnició i servirà de magatzem als recaptadors generals de l’Antic Règim. És venut el 1812 com a « béns nacionals » i quedarà propietat privada fins el 1990, on és comprat pel municipi d’Oleta-Èvol.